Parlem sovint d’inclusió educativa. És una paraula present en lleis, protocols i discursos. Però, què vol dir realment incloure? Com a mare d’una nena amb discapacitat, he après que la inclusió no és només una qüestió de voluntat. Necessita recursos.
La meva filla, la Clara, té tres anys i presenta un retard global del desenvolupament a causa d’una malaltia genètica que, encara avui, continua sense diagnòstic. Ara hauríem d’estar preparant la seva escolarització a I3, com qualsevol altre infant.
L’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) ha recomanat que continuï un any més a l’escola bressol. Com a família, entenem aquesta proposta i creiem que pot ser beneficiosa. Donar-li més temps pot ajudar-la a afrontar millor una nova etapa.
Si els professionals consideren que el millor per a un infant és continuar un any més a l’escola bressol, les administracions tenen la responsabilitat de garantir que aquesta decisió pugui dur-se a terme amb els recursos necessaris. Altrament, una mesura pensada per afavorir el seu desenvolupament perd bona part del seu sentit.
La inclusió educativa no consisteix únicament a compartir un mateix espai. Consisteix a garantir que cada infant disposi dels suports necessaris per participar, aprendre i desenvolupar-se d’acord amb les seves necessitats.
Malauradament, la realitat sovint és una altra. Les famílies ens trobem amb recursos insuficients, llargues esperes i decisions que, massa vegades, acaben condicionades per la disponibilitat dels serveis, més que no pas per les necessitats reals de cada infant.
No escric aquestes línies només per parlar de la Clara. Ho faig perquè sé que la nostra història no és una excepció. Moltes famílies viuen situacions semblants i comparteixen la mateixa preocupació: que el dret a una educació inclusiva acabi depenent dels recursos disponibles, en lloc de les necessitats dels infants.
Parlem molt d’escola inclusiva. Ara toca garantir-la. Perquè la inclusió no es construeix només amb paraules: necessita compromís, planificació i recursos. Cap infant hauria de veure limitades les seves oportunitats per falta dels suports que necessita. Garantir aquest dret no és només una qüestió educativa; és una responsabilitat col·lectiva.
